Activitat 28

28. Si vull empenyer un cotxe que pesa 8000N per una pujada que te 100m de longitud i 1m d altura, podre fer-ho si empenyo amb una forca de 300N.

Pla inclinat, tascó i cargol

·El pla la inclinat és una rampa que serveix per elevar càrregues fent menys esforços.
Si volen elevar certa altura l'hipopòtam, els nois hauran d'estirar la corda amb una força: F, que sempre serà més petita que el pes : R.
F·b=R

El tascó és un pla inclinat doble en el qual la força que s'aplica perpendicular a la base es transmet  multiplicada a les cares del tascó.

El cargol és un pla inclinat , però enrollat sobre un cilindre.

politges

f=r/2

f=r/4

f=r/6

excercisi :26

Indica la força que cal fer en cadascun dels casos següents:
                                                   a):

b):

Politges i polispatos

La politja és una palanca de primer grau. Consisteix en una roda de superfície lateral amb forma de canal per on s'introdueix una corda o corretja.

Un polispast és un conjunt de politges combinades de tal manera que poden elevar un gran
 pes fent molt poca força.

Tipus de palanques

Palanca de primer grau
El punt de suport és entre la força i la resistència. Depenent de la longitud dels braços, la força serà més gran, menys gran o igual que la resistència

Palanca de segon grau  
La resistència és entre el punt de suport i la força. Aquestes palanques tenen avantatge mecànic; és a dir, aplicant poca força es venç una gran resistència

Palanca de tercer grau 
La força és entre el punt de suport i la resistència. Aquestes paraules tenen desavantatge mecànic. A canvi d'aplicar molta força podem moure ràpidament poca resistència

Activitat

18) La grua necessita aixecar una plataforma de sacs de ciment que pesa 5000N. El contrapès és de 10000N i està posat a 5 m de la torre. A quina distància de la torre s'aixecarà la plataforma perquè l'estructura no pateixi.

F·Bf=R·Br
10000·5=5000X
50000=5000X
X=50000/5000
X=10m

Palanques

Una màquina és un conjunt de dispositius senzills que fan treball. La palanca és una màquina simple. És capaç de multiplicar la força i pot aixecar molt de pes fent molta força.
Llei de la palanca:  F·Bf = R·Br

Força: F
Resistència: R
Braç: B

La força i la resistència es mesuren en Newtons (N).

2. Calcula la força que has de fer per aixecar una càrrega de 100N en cada cas:

F·Bf = R·Br

F= 500·0,6/0,4

F= 300/0,4

F= 750

19. Si tinc una força de 500N, quanta càrrega seré capaç de transportar al carretó de la figura?

R=?
F=500N
Br=0,4m
Bf=0,6m

F·Bf=R·Br
R=F·Bf/Br
R=500·0,6/0,4
R=750N

ejercicio 2

Formes d'energisa

·Energia mecànica:
·Energia termica:
·Energia química:
·Energia nuclear:
·Energia radiant:
·Energia eléctrica:

el mapa de les energies

powert point

Jclic-Electricitat

circut conmutat

circuito en serie

Atom

Magnituds elècriques

voltatge o tensió elèctriques : V
El voltatge és l'energia per unitat de càrrega que fa que les unitats circulin pel circuit
Es mesura en volts, V.
Les piles solen ser d' 1,5v 4,5v o 9v.
intensitat: I
La intensitat és la quantitat de càrrega que passa pel conductor en un segon.  Es mesura en amperes, A.
L'ampare és una unitat molt gran, que equival al pas de 6,24 · 10 electrons per segon.
 resistencia :R
La resistencia mesura l'oposicio que presenten els conductors al pas del corrent.

Es mesura en ohms,

Activitat

activitats

1. Que interruptores se han de cerrar para que el motor gire ? 
- I1,I3
2. Que interruptores hay que ceerrar para que el motor gire en sentido contrario ?
-  Hay que cambiar el sentido de la bateria
3.Que sucede si cerramos el I2 y el I4 al mismo tiempo?
-  Hay un cortocirquito en el motor.
4. Y si cerramos I1 y I3?
- solo se ilumina L1
5.Que pasa si se encienden todos?

-Que todo sigue igual

Activitats

els acabats

El tint: consisteix a donar color a un fil o tela mitjançant colorants. Les fibres naturals com la llana o el cotó necessiten un tractament especial anomenat blanqueig.

L'estampació: consisteix a aplicar dibuixos de color sobre una tela. El resultat ha de ser inalterable, per això ha de ser resistents a els efectes del sol, a l'acció de l'aigua calenta...

fibratura i tissatge

El tissatge és el procés d'elaboració de teixits i peces de roba a partir de fils. Els teixits convencionals es formen encreuant uns fils:

• Els fils d'ordit, que estan dipositats longitudinalment que determinen la llargada i l'amplada
• Els fils de trama, que s'entrellacen transversalment amb els d'ordit

En aquesta unitat...

- Coneixeràs les propietats dels diferents tipus de fibres utilitzats per elaborar teixits.

- Aprendràs ales tècniques bàsiques de la filatura i el tissatge.

- Sabràs quins són els acabats aplicats als teixits i les operacions bàsiques fonamentals de la confecció de roba.

Activitats

3. Respon les preguntes.

• Sabies explicar què és un sastre? És la persona que es dedica a la confecció de roba a mida
• Hi has anat alguna vegada? Per què? Sí, per fer-me una disfressa
• Creus que els teus avis podrien respondre satisfactòriament aquestes preguntes? Sí

fibres naturals

-Les fibres d'origen vegetal:  estàn formades principalment per cel·lules i poden producir de les llavors producir de les llavors com el cotó i la miragua, de les tigues com el lli i el canem o dels fruits com la fibra del cocoter.

-Les fibres d'origen animal estan formades per subtancies a base de proteines i es poden obtenir de la llana d' ovelles i moltons.de pels de cabra de conill d' angora. La seda es l' unica fibra textils que la natura produeix en forma de filament.

-Les fibres d' origen mineral s'obtenen de la composicio de certes roques com l' aminat de metalls ductils com l' or i la plata i del vidre tractat a temperatures elevades.

fibres textils

Elasticitat: és la propietat mecànica d'alguns materials de patir deformacions reversibles quan estan sota l'acció de forces exteriors i de recuperar la forma original si aquestes forces deixen d'actuar.
Resistència al desgast: és la capacitat que té el teixit a desgastar-se, a fer-se malbé
Llargada: és la longitud que té el teixit
Gruix: Alçada d’un cos quan és sensiblement inferior a la llargada i a l’amplada
Higroscopicitat: és el grau d'absorció d'aigua que té un teixit
Resistència al foc: és la capacitat de resistir a cremar-se 
Aïllament tèrmic: es caracteritza per la seva alta resistència tèrmica i té com a funció limitar o dificultar la transmissió d'energia calorífica
Pes específic: cociente entre el peso de un cuerpo y su volumen. 

PLA DE TREBALL

• Coneixeràs les propietats dels diferents tipus de fibres utilitzats per elaborar teixits.
• Aprendràs ales tècniques bàsiques de la filatura i el tissatge.
• Sabràs quins són els acabats aplicats als teixits i les operacions bàsiques fonamentals de la confecció de roba.

ACTIVITAT 3

• Sabies explicar què és un sastre? És la persona que es dedica a la confecció de roba a mida.
• Hi has anat alguna vegada? Per què? Sí, per fer-me una disfressa
• Creus que els teus avis podrien respondre satisfactòriament aquestes preguntes? Sí

Activitats

15.

	Temperatura	Acidesa	Humitat	Oxigen	Temps
Tractament
Esterilització	X
Fumatge	X		X
Fermentació		X
Lioilització	X		X
Producte fresc sense envas					X

Els tractaments frigorífics

La cadena de fred garanteix la qualitat dels productes i no n'altera les qualitats.

La propietat organolèptica es el conjunt de trets sensorials de color forma aroma gust i textura que fan mes o menys atractiu l' aliment.

• La refrigeració: Consisteix a rebaixara la temperatura de l' aliment fins a valor entre els 0C i els 8c. Els aliments frescos son atacats mes facilment pels microorganismes i per tant s' han de mantenir a una temperatura mes baixa.

• La congelacio: Rebaixa la temperatura del producte per sota del seu punt de congelacio fins a valor entre - 18C i -22C.

• La deshidratacio: Es una tecnica que elimina el contingut d' aigua d' un producte i redueix la capacitat microbiana d' atacar-lo.

Els tractaments de conservació

Els microorganismes patògens necessiten la presència de nutrients i unes condicions adequades de temperatura, acidesa, humitat, oxigen i temps per desenvolupar-se i alterar l’aliment. Els tractaments de conservació intervenen sobre aquests factors per evitar que l’aliment es degradi i es descompongui. Però aquests tractaments, alhora que allarguen la conservació del producte, també es modifiquen les característiques organolèptiques, nutricionals i digestives.

Hi ha dos tipus bàsics de tractaments de conservació: els físics, que inclouen els tèrmics i els frigorífics, i els químics.

Els tractaments tèrmics:

• L'escaldat és una operació prèvia en fruites i hortalisses que consisteix en sotmetre a altes temperatures
• L'esterilització aconsegueix la destrucció de tots els tipus de microorganismes  presents a l'aliment, però provoca canvis substancials.

L'esterilització UHT: s'aplica en els productes líquids en els quals l'escalfor es difon molt ràpidament.

La cocció és un tractament que elimina les característiques del producte fresc, i en segon terme, destrueix la càrrega microbiana.

La pasteurització destrueix els germens patògens sense alterar les característiques del producte.