L'any 1854, l'inventor francès Charles Bourseul va
plantejar la possibilitat d'utilitzar les vibracions causades per la veu sobre
un disc flexible o diafragma, per tal d'activar i desactivar un circuit
elèctric i produir unes vibracions similars en un diafragma situat en un lloc
allunyat, que reproduiria el so original.
Anys més tard, el físic alemany Johann Philip Reis, va
inventar un instrument que era capaç de transmetre notes musicals, però no de
reproduir la veu humana. Philip Reis, en un comunicat a la Societat de Física
de Frankfurt del Main, el 26 d'octubre de 1861, va
fer servir la paraula telèfon. El 1863, l'aparell experimental ja era capaç de
transmetre la veu amb bona qualitat, encara que de baixa intensitat.
Actualment es considera Antonio
Meucci, un italià (resident a Cuba), va inventar el
telèfon uns anys abans que Graham i Elisha. Antonio Meucci havia fabricat
diversos aparells telefònics entre 1849 i 1870, i va presentar una descripció
de la patent 28 de desembre 1870. Segons els informes, va donar documentació
detallada dels seus prototips a Edward B. Grant, vicepresident de l'American
District Telegraph Company de Nova York, qui després va perdre aquesta
documentació en el laboratori on treballava Graham Bell. D'aquesta manera l'11 de juny del
2002, el Congrés dels Estats Units d'America
va reconèixer, històricament, a Antonio Meucci la paternitat del telèfon,
subratllant que "si Meucci hagués estat capaç de pagar la quota de $ 10
per mantenir formalment la patent després de 1874, les patents del telèfon no
hagueren estat emeses a favor de Bell".[9] En
la resolució queda sense valor per als historiadors, que no han retirat
l'estatus de Bell com a inventor del telèfon. Rudolph Giuliani, alcalde de Nova
York, d'origen italià, va instaurar l'any 2000 una festa per tal de commemorar
el "Dia de Meucci" en favor del veritable inventor del telèfon segons
Giuliani.
No obstant això, durant molts anys s'ha atribuït la
invenció a Alexander Graham Bell, físic i
inventor nord-americà d'origen escocès,
mentre treballava en la transmissió de sons per sords, va descobrir que
modificant un corrent elèctric continu, es podien imitar les vibracions que
produeix la veu humana.
L'any 1876 va patentar un equip que podia transmetre la veu a
través d'un cable al que va batejar amb el nom de telèfon. Si ben és cert que
va ser el primer a patentar l'invent i per tant s'enduu el reconeixement,
recentment s'ha esclarit que possiblement copiés la patent d'Elisha Gray,
que treballava independentment en la costa Oest.
Elisha Gray havia demanat una patent per a una
invenció equivalent dues hores abans, el mateix dia en què Graham Bell també ho
va fer. La patent de Bell, però, va ser examinada immediatament, a petició del
seu advocat, mentre que la de Gray no va ser examinada fins al dia següent. Totes
les demandes presentades per ell per tal de reconèixer la seva paternitat van
ser resoltes, però, mitjançant un anunci que expressava la negativa a la seva
proposta, de manera que la paternitat de la invenció es va atribuir oficialment
a Alexander Graham Bell.
La telefonia automàtica fou
inventada per Almon Strowger, als Estats Units vers 1891. Aquest
emprenedor de les funeràries, que sospitava que el personal operador de les
centrals privilegiava a la seva competència, volia eliminar les operacions
manuals en el procés d'establiment d'una comunicación.
La telefonia mòbil fou desenvolupada als anys 1950 als Estats Units.
Les primeres xarxes necessitaven fixar una freqüència per a la comunicació, i
els sectors geogràfics eren molt grans (pocs abonats per unitat de superfície).
Posteriorment, les xarxes mòbils van permetre un ús més eficient de les
freqüències, cosa que augmentava considerablement la capacitat de les xarxes.
Alexander Antonio
No hay comentarios:
Publicar un comentario