Tecnologia
martes, 29 de abril de 2014
martes, 22 de abril de 2014
El DVD
El CD-ROM, precursor del dvd.
Les empreses de l'àmbit audiovisual van desenvolupar el CD-ROM durant la dècada del 1980. La seva capacitat es de 700 mb era aleshores enormes i va permetre les funcionalitats següents:
·Emmagatzemar wn format digital un disc de so sencer. En un CDROM hi caben 80 minuts d'àudio; mitja hora mes que als discos de vinil.
·Una qualitat de so superior a la del disc de vinil tradicional. En un CD el so és digital, mentre que el vinil és un suport analògic.
·La qualitat de so no es degradada per les audicions successives. Mentree que l'agulla del giradiscos de vinil desgastava els solcs del disc, el làser no fa malbé els discos compactes.
El naixement del DVD
L'any 1995, un consorci d'empreses va treure unsuport d'emmagatzematge nou: el DVD-vídeo.
El disc DVD es exteriorment idèntic a un disc compacte. Però pot emagatzemar, amb una qualitat excel·lent, més de dues hores de vídeo per cara. La capacitat d'emmagatzematge per cara és de 8,5 Gb; és a dir set cops més gran que un CD. Lògicament,, si graven les dues cares la capacitat del DVD es duplica.
·Una qualitat d'imatge força més bona.
·No hi ha desgast del disc.
·Suport per vuit pistes per a vuit pistes diferents de so, en diversos idiomes.
·Permet inclure subtítols en diversos idiomes.
·Una qualitat de so excel·lent.
·Accés directe a qualsevol escena de la pel·lícula.
·Produir un DVD-vidio és més barat que una cinta VHS.
Els reproductors de DVD
Els discos de DVD es poden reproduir als aparells utilitzats normalment al saló de casa, però també a l'ordinador si té lector de DVD-ROM.
Les empreses de l'àmbit audiovisual van desenvolupar el CD-ROM durant la dècada del 1980. La seva capacitat es de 700 mb era aleshores enormes i va permetre les funcionalitats següents:
·Emmagatzemar wn format digital un disc de so sencer. En un CDROM hi caben 80 minuts d'àudio; mitja hora mes que als discos de vinil.
·Una qualitat de so superior a la del disc de vinil tradicional. En un CD el so és digital, mentre que el vinil és un suport analògic.
·La qualitat de so no es degradada per les audicions successives. Mentree que l'agulla del giradiscos de vinil desgastava els solcs del disc, el làser no fa malbé els discos compactes.
El naixement del DVD
L'any 1995, un consorci d'empreses va treure unsuport d'emmagatzematge nou: el DVD-vídeo.
El disc DVD es exteriorment idèntic a un disc compacte. Però pot emagatzemar, amb una qualitat excel·lent, més de dues hores de vídeo per cara. La capacitat d'emmagatzematge per cara és de 8,5 Gb; és a dir set cops més gran que un CD. Lògicament,, si graven les dues cares la capacitat del DVD es duplica.
·Una qualitat d'imatge força més bona.
·No hi ha desgast del disc.
·Suport per vuit pistes per a vuit pistes diferents de so, en diversos idiomes.
·Permet inclure subtítols en diversos idiomes.
·Una qualitat de so excel·lent.
·Accés directe a qualsevol escena de la pel·lícula.
·Produir un DVD-vidio és més barat que una cinta VHS.
Els reproductors de DVD
Els discos de DVD es poden reproduir als aparells utilitzats normalment al saló de casa, però també a l'ordinador si té lector de DVD-ROM.
martes, 8 de abril de 2014
Aplicacions del sistema GPS
Un sistema de posicionament té aplicacions múltiples:
·Localització exacta de punts.
·Traçatge de rumbds i navegació per avions i vaixells.
·Vigilància d'incerbergs i magmes volcànics.
·Control dels desplaçaments terrestres.
·I, a més , combinant amb la cartografia digital, permet crear rutes de trànsit, ubicar vehicles als mapes, planejar viatges, etc.
Alguns telèfons mòbils ja duen GPS incorporat. L'avantatge consisteix a ajuntar molts serveis en únic dispositiu.
Els receptors de GPS autònoms ja duen els mapes carregats, que es poden actualitzar.
Algunes PDA duen un mòdul GPS incorporat.
Un receptor GPS també es pot connectar a un ordinador portatil.
·Localització exacta de punts.
·Traçatge de rumbds i navegació per avions i vaixells.
·Vigilància d'incerbergs i magmes volcànics.
·Control dels desplaçaments terrestres.
·I, a més , combinant amb la cartografia digital, permet crear rutes de trànsit, ubicar vehicles als mapes, planejar viatges, etc.
Alguns telèfons mòbils ja duen GPS incorporat. L'avantatge consisteix a ajuntar molts serveis en únic dispositiu.
Els receptors de GPS autònoms ja duen els mapes carregats, que es poden actualitzar.
Algunes PDA duen un mòdul GPS incorporat.
Un receptor GPS també es pot connectar a un ordinador portatil.
Sistema de localització per satèl·lit. GPS
Un sistema de localització per satel·lit serveix per localitzar o proporciona amb l'exactitud més gran possible un receptor determinat.
·GPS (Global Positioning System), controlat pels EUA, i el més conegut i utilitzat avui dia.
·GLONASS,desenvolupat per Rússia.
Hi ha un altre sistema, insependent dels anteriors i de tecnologia europea: el sistema Galileu, que s'ha previst que comenci a funcionar el 2012.
Galileo és un sistema de navegació per satèl·lit actualment sent construït per la Unió Europea (UE) i l'Agència Espacial Europea (ESA). És un projecte amb un cost de 5 bilions d'euros que porta el nom de l'astrònom italià Galileo Galilei. Un dels objectius del Galileo és proporcionar un sistema de posicionament d'alta precisió sobre la qual els països europeus poden confiar, independentment dels sistemes GLONASS rus, GPS americà, i Compass xinès, que poden ser deshabilitats en temps de guerra o de conflicte. Les proves del febrer de 2014 van demostrar que la funció de recerca i rescat del Galileo, operant com a part del Programa internacional Cospas-Sarsat, el 77% de les ubicacions de socors simulades podien ser apuntades en 2 km, i el 95% en 5 km. Quan estigui en operació, el Galileo utilitzarà dos centres d'operacions terrestres, prop de Munic a Alemanya i a Fucino a Itàlia. En desembre de 2010, els ministres europeus a Brussel·les van votar Praga en la República Txeca com a seu del projecte Galileo. El 21 d'octubre de 2011, els primers dos de quatre satèl·lits operacions van ser llançats per validar el sistema. Els dos següents van ser llançats el 12 d'octubre de 2012, permetent provar plenament el sistema. Un cop finalitzada l'anomenada fase de validació en òrbita (In-Orbit Validation o IOV), es llançaran satèl·lits addicionals per a la fase de capacitat d'operació inicial (Initial Operational Capability o IOC) durant cinc anys. La primera determinació d'una posició basant-se en senyals emesos només des de satèl·lits Galileo va ser assolit el 12 de març de 2013.La finalització del sistema constarà de 30 satèl·lits (27 operacionals i tres recanvis actius) programat pel 2019. Els serveis de navegació bàsica seran gratuïts. Galileo té com a objectiu proporcionar les mesures de posició horitzontal i vertical dins de la precisió d'1 metre, i millors serveis de posicionament en altes latituds que altres sistemes de posicionament. Com una característica addicional, Galileo proporcionarà una única funció global de recerca i rescat (search and rescue o SAR). Els satèl·lits estaran equipats amb un transponedor per transmetre senyals de socors des del transmissor de l'usuari al Centre de Coordinació de Rescat (Rescue Co-ordination Centre), que després iniciaria l'operació de rescat. Alhora, el sistema proporcionarà un senyal als usuaris, informant-los que la seva situació ha estat detectada i que l'ajuda està en camí. Aquesta última característica és nova i es considera una important actualització en comparació amb els sistemes existents GPS i GLONASS, que no proporcionen informació a l'usuari. L'ús dels serveis bàsics (de baixa precisió) Galileo seran gratuïts i oberts a tothom. Les capacitats d'alta precisió estaran disponibles per al pagament dels usuaris comercials i per a ús militar. En 1999, els diferents conceptes del Galileo (des d'Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit) es van comparar i resumir en un per un equip d'enginyers de tots els quatre països. La primera etapa del programa Galileo es va acordar oficialment el 26 de maig de 2003 per la Unió Europea i l'Agència Espacial Europea. El sistema està pensat principalment per a ús civil, a diferència dels sistemes més orientats militarment dels Estats Units (GPS), Rússia (GLONASS), i la Xina (Beidou-1/2, COMPASS). Els EUA es reserven el dret de limitar la intensitat del senyal o la precisió del GPS, o per apagar l'accés públic GPS completament, de manera que només les forces armades dels EUA i els seus aliats podrien utilitzar-lo en temps de conflicte.[9] El sistema europeu només estarà subjecta a la parada amb fins militars en condicions extremes. Estarà disponible a la seva precisió completa tant per usuaris civils com militars. Fins l'any 2000 la precisió del senyal GPS disponible per als usuaris no militars fora dels Estats Units va ser deliberadament limitada per un procés de distorsió d'impulsos de temps conegut com a disponibilitat selectiva, una capacitat eliminada dels satèl·lits GPS posteriors.

·GPS (Global Positioning System), controlat pels EUA, i el més conegut i utilitzat avui dia.
·GLONASS,desenvolupat per Rússia.
Hi ha un altre sistema, insependent dels anteriors i de tecnologia europea: el sistema Galileu, que s'ha previst que comenci a funcionar el 2012.
Galileo és un sistema de navegació per satèl·lit actualment sent construït per la Unió Europea (UE) i l'Agència Espacial Europea (ESA). És un projecte amb un cost de 5 bilions d'euros que porta el nom de l'astrònom italià Galileo Galilei. Un dels objectius del Galileo és proporcionar un sistema de posicionament d'alta precisió sobre la qual els països europeus poden confiar, independentment dels sistemes GLONASS rus, GPS americà, i Compass xinès, que poden ser deshabilitats en temps de guerra o de conflicte. Les proves del febrer de 2014 van demostrar que la funció de recerca i rescat del Galileo, operant com a part del Programa internacional Cospas-Sarsat, el 77% de les ubicacions de socors simulades podien ser apuntades en 2 km, i el 95% en 5 km. Quan estigui en operació, el Galileo utilitzarà dos centres d'operacions terrestres, prop de Munic a Alemanya i a Fucino a Itàlia. En desembre de 2010, els ministres europeus a Brussel·les van votar Praga en la República Txeca com a seu del projecte Galileo. El 21 d'octubre de 2011, els primers dos de quatre satèl·lits operacions van ser llançats per validar el sistema. Els dos següents van ser llançats el 12 d'octubre de 2012, permetent provar plenament el sistema. Un cop finalitzada l'anomenada fase de validació en òrbita (In-Orbit Validation o IOV), es llançaran satèl·lits addicionals per a la fase de capacitat d'operació inicial (Initial Operational Capability o IOC) durant cinc anys. La primera determinació d'una posició basant-se en senyals emesos només des de satèl·lits Galileo va ser assolit el 12 de març de 2013.La finalització del sistema constarà de 30 satèl·lits (27 operacionals i tres recanvis actius) programat pel 2019. Els serveis de navegació bàsica seran gratuïts. Galileo té com a objectiu proporcionar les mesures de posició horitzontal i vertical dins de la precisió d'1 metre, i millors serveis de posicionament en altes latituds que altres sistemes de posicionament. Com una característica addicional, Galileo proporcionarà una única funció global de recerca i rescat (search and rescue o SAR). Els satèl·lits estaran equipats amb un transponedor per transmetre senyals de socors des del transmissor de l'usuari al Centre de Coordinació de Rescat (Rescue Co-ordination Centre), que després iniciaria l'operació de rescat. Alhora, el sistema proporcionarà un senyal als usuaris, informant-los que la seva situació ha estat detectada i que l'ajuda està en camí. Aquesta última característica és nova i es considera una important actualització en comparació amb els sistemes existents GPS i GLONASS, que no proporcionen informació a l'usuari. L'ús dels serveis bàsics (de baixa precisió) Galileo seran gratuïts i oberts a tothom. Les capacitats d'alta precisió estaran disponibles per al pagament dels usuaris comercials i per a ús militar. En 1999, els diferents conceptes del Galileo (des d'Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit) es van comparar i resumir en un per un equip d'enginyers de tots els quatre països. La primera etapa del programa Galileo es va acordar oficialment el 26 de maig de 2003 per la Unió Europea i l'Agència Espacial Europea. El sistema està pensat principalment per a ús civil, a diferència dels sistemes més orientats militarment dels Estats Units (GPS), Rússia (GLONASS), i la Xina (Beidou-1/2, COMPASS). Els EUA es reserven el dret de limitar la intensitat del senyal o la precisió del GPS, o per apagar l'accés públic GPS completament, de manera que només les forces armades dels EUA i els seus aliats podrien utilitzar-lo en temps de conflicte.[9] El sistema europeu només estarà subjecta a la parada amb fins militars en condicions extremes. Estarà disponible a la seva precisió completa tant per usuaris civils com militars. Fins l'any 2000 la precisió del senyal GPS disponible per als usuaris no militars fora dels Estats Units va ser deliberadament limitada per un procés de distorsió d'impulsos de temps conegut com a disponibilitat selectiva, una capacitat eliminada dels satèl·lits GPS posteriors.
lunes, 7 de abril de 2014
SERVEIS PARAL·LELS A LA RADIO I LA TELEVISIÓ
Teletex. Es un sistema d'emissió de pagines d'informació textual associat a cadascun dels senyals de televisió.
Guide plus.És una guia de programació , inclosa als gravadors DVD de sala, que simplifica la gravació de programes.
RDS (Radio Data System). El sistema RDS envia la informació de manera paral·lela a la veu i a la musica, en totes les freqüencies en que emet una emissora, de maneraque cuan perd el receptor de la radio la torna a sintonitzar automaticament.
Serveis digitals. N 'hi ha uns quants : informació, entreteniment, PPV i accés a serveis bancaris.
Guide plus.És una guia de programació , inclosa als gravadors DVD de sala, que simplifica la gravació de programes.
RDS (Radio Data System). El sistema RDS envia la informació de manera paral·lela a la veu i a la musica, en totes les freqüencies en que emet una emissora, de maneraque cuan perd el receptor de la radio la torna a sintonitzar automaticament.
Serveis digitals. N 'hi ha uns quants : informació, entreteniment, PPV i accés a serveis bancaris.
jueves, 3 de abril de 2014
martes, 1 de abril de 2014
Suscribirse a:
Entradas (Atom)