El DVD

El CD-ROM, precursor del dvd.
Les empreses de l'àmbit audiovisual van desenvolupar el CD-ROM durant la dècada del 1980. La seva capacitat es de 700 mb era aleshores enormes i va permetre les funcionalitats següents:

·Emmagatzemar wn format digital un disc de so sencer. En un CDROM hi caben 80 minuts d'àudio; mitja hora  mes que als discos de vinil.
·Una qualitat de so superior a la del disc de vinil tradicional. En un CD el so és digital, mentre que el vinil és un suport analògic.
·La qualitat de so no es degradada per les audicions successives. Mentree que l'agulla del giradiscos de vinil desgastava els solcs del disc, el làser no fa malbé els  discos compactes.

El naixement del DVD

L'any 1995, un consorci d'empreses va treure unsuport d'emmagatzematge  nou: el DVD-vídeo.
El disc DVD es exteriorment idèntic a un disc compacte.  Però pot emagatzemar, amb una qualitat excel·lent, més de dues hores de vídeo per cara. La capacitat d'emmagatzematge per cara és de 8,5 Gb; és  a dir  set cops més gran que un CD. Lògicament,, si graven les dues cares la capacitat del DVD es duplica.
·Una qualitat d'imatge força més  bona.
·No hi ha desgast del disc.
·Suport per vuit pistes per a vuit pistes diferents de so, en diversos idiomes.
·Permet inclure subtítols en diversos idiomes.
·Una qualitat de so excel·lent.
·Accés directe a qualsevol escena de la pel·lícula.
·Produir un DVD-vidio és més barat que una cinta VHS.


Els reproductors de DVD

Els discos de DVD es poden reproduir als aparells utilitzats normalment al saló de casa, però també a l'ordinador si té lector de DVD-ROM.