Sistema de localització per satèl·lit. GPS

Un sistema de localització per satel·lit serveix per localitzar o proporciona amb l'exactitud més gran possible un receptor determinat.
·GPS (Global Positioning System), controlat pels EUA, i el més conegut i utilitzat avui dia.
·GLONASS,desenvolupat per Rússia.
Hi ha un altre sistema, insependent dels anteriors i de tecnologia europea: el sistema Galileu, que s'ha previst que comenci a funcionar el 2012.

Galileo és un sistema de navegació per satèl·lit actualment sent construït per la Unió Europea (UE) i l'Agència Espacial Europea (ESA). És un projecte amb un cost de 5 bilions d'euros que porta el nom de l'astrònom italià Galileo Galilei. Un dels objectius del Galileo és proporcionar un sistema de posicionament d'alta precisió sobre la qual els països europeus poden confiar, independentment dels sistemes GLONASS rus, GPS americà, i Compass xinès, que poden ser deshabilitats en temps de guerra o de conflicte. Les proves del febrer de 2014 van demostrar que la funció de recerca i rescat del Galileo, operant com a part del Programa internacional Cospas-Sarsat, el 77% de les ubicacions de socors simulades podien ser apuntades en 2 km, i el 95% en 5 km. Quan estigui en operació, el Galileo utilitzarà dos centres d'operacions terrestres, prop de Munic a Alemanya i a Fucino a Itàlia. En desembre de 2010, els ministres europeus a Brussel·les van votar Praga en la República Txeca com a seu del projecte Galileo. El 21 d'octubre de 2011, els primers dos de quatre satèl·lits operacions van ser llançats per validar el sistema. Els dos següents van ser llançats el 12 d'octubre de 2012, permetent provar plenament el sistema. Un cop finalitzada l'anomenada fase de validació en òrbita (In-Orbit Validation o IOV), es llançaran satèl·lits addicionals per a la fase de capacitat d'operació inicial (Initial Operational Capability o IOC) durant cinc anys. La primera determinació d'una posició basant-se en senyals emesos només des de satèl·lits Galileo va ser assolit el 12 de març de 2013.La finalització del sistema constarà de 30 satèl·lits (27 operacionals i tres recanvis actius) programat pel 2019. Els serveis de navegació bàsica seran gratuïts. Galileo té com a objectiu proporcionar les mesures de posició horitzontal i vertical dins de la precisió d'1 metre, i millors serveis de posicionament en altes latituds que altres sistemes de posicionament. Com una característica addicional, Galileo proporcionarà una única funció global de recerca i rescat (search and rescue o SAR). Els satèl·lits estaran equipats amb un transponedor per transmetre senyals de socors des del transmissor de l'usuari al Centre de Coordinació de Rescat (Rescue Co-ordination Centre), que després iniciaria l'operació de rescat. Alhora, el sistema proporcionarà un senyal als usuaris, informant-los que la seva situació ha estat detectada i que l'ajuda està en camí. Aquesta última característica és nova i es considera una important actualització en comparació amb els sistemes existents GPS i GLONASS, que no proporcionen informació a l'usuari. L'ús dels serveis bàsics (de baixa precisió) Galileo seran gratuïts i oberts a tothom. Les capacitats d'alta precisió estaran disponibles per al pagament dels usuaris comercials i per a ús militar. En 1999, els diferents conceptes del Galileo (des d'Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit) es van comparar i resumir en un per un equip d'enginyers de tots els quatre països. La primera etapa del programa Galileo es va acordar oficialment el 26 de maig de 2003 per la Unió Europea i l'Agència Espacial Europea. El sistema està pensat principalment per a ús civil, a diferència dels sistemes més orientats militarment dels Estats Units (GPS), Rússia (GLONASS), i la Xina (Beidou-1/2, COMPASS). Els EUA es reserven el dret de limitar la intensitat del senyal o la precisió del GPS, o per apagar l'accés públic GPS completament, de manera que només les forces armades dels EUA i els seus aliats podrien utilitzar-lo en temps de conflicte.[9] El sistema europeu només estarà subjecta a la parada amb fins militars en condicions extremes. Estarà disponible a la seva precisió completa tant per usuaris civils com militars.  Fins l'any 2000 la precisió del senyal GPS disponible per als usuaris no militars fora dels Estats Units va ser deliberadament limitada per un procés de distorsió d'impulsos de temps conegut com a disponibilitat selectiva, una capacitat eliminada dels satèl·lits GPS posteriors.