FACTURES

REBUT DE L'AIGUA

Al rebut de l'aigua, com a tots els rebuts de subministrament, hi surten les dades que ideintifiquen el titular, el numero de contacte, el de la factura, l'adreça on es presta el subministrament,etc.

REBUT DEL GAS

Al rebut del gas també s'hi indiquen les lectures dels comptadors.

EL REBUT DEL SUBMINISTRAMENT ELECTRIC

En aquest rebut s'hi mostren les lectures del comptador d'energia electrica durant un periode determinat de pagament.

EL REBUT DEL TELEFON I DE LES COMUNICACIONS

Aquest rebut se sol pagar mensualment.

Instalacions complementarias

Una instal·lació complementaria és qualsevol tipus de xarxa o equip fix que permet el subministrament i operació dels serveis que ajuden els edificis a complir les funcions per a les quals han estat dissenyats. La majoria d'edificis tenen instal·lacions, ja siguin habitatges, fàbriques, hospitals, etc., Que en alguns casos són específiques de l'edifici al qual serveixen. Les instal·lacions porten, distribueixen i/o evacuen l'edifici matèria, energia o informació, de manera que poden servir tant per al subministrament i distribució d'aigua o electricitat com per a la distribució d'aire comprimit, oxigen o formar una xarxa telefònica o informàtica.
Tipus d'instal·lacions

• Instal·lació hidràulica (Aigua freda i aigua calenta)
• Evacuació d'aigües usades (Sanejament o drenatge sanitari))
• Evacuació d'aigües pluvials
• Climatització (Calefacció, Ventilació i Aire condicionat)
• Instal·lació elèctrica (Enllumenat i força)
• Telecomunicacions (Xarxes informàtiques, Telefonia, TV, So, Videovigilància, Correu Pneumàtic, etc.)
• Instal·lacions de gas (Gas LP o natural)
• Instal hospitalàries (Oxigen, aire comprimit, òxid nitrós, buit, vapor, etc.)
• Sistema contra incendis.

Caldera

La Calefacció central és un sistema de climatització que serveix a diversos locals siguin o no d'un habitatge. Si tots els locals són d'una única unitat de consum (un habitatge, per exemple), es diria calefacció individual, si pertanyen a diverses unitats de consum (habitatges o oficines) s'anomena calefacció col·lectiva. Sol utilitzar-se en edificis d'habitatges.

EL TERMOSTAT

Un termòstat és el component d'un sistema de control simple que obre o tanca un circuit elèctric en funció de la temperatura. La seva versió més simple consisteix en una làmina bimetàl·lica com la que utilitzen els equips d'aire condicionat per apagar o encendre el compressor. Un altre exemple el podem trobar en els motors de combustió interna, on controlen el cabal hidràulic del líquid refrigerant que torna al radiador depenent de la temperatura del motor. Es pot utilitzar en diversos aparells en els quals actua com sensor en un diagrama de blocs amb realimentació prèviament manipulat per al seu ús.

El gas

El gas és un combustible fossil, mes net que el carbo i el petroli, que fem servir per cuinar i tenir aigua calenta i calefaccio a la llar.
Pot arribar fins a les cases en estat gasos, a traves de gasoductes o liquat dins les bombones, com el butà i el propa.

Hi ha tres tipus:
·El buta es pot colocar dins o fora dels habitatges, pero amb les limitacions que imposa la temperatura.
·Els envassos de propa no es poden ubicar a l'interior dels edificis locals, a causa de la pressio elevada que suporta el gas dins les bombones.
·El gas natural s'utilitza snse cap mena de limitacio de cabal ni de temperatura.

 CALDERA

La caldera es un element comu a totes les instalacions de gas.
En ella hi te lloc de la combustio del gas i l'aprofitament de l'energia generada per escalfar l'aigua.

L'aigua

Xarxa de distribució.
S'encarrega de la distribució de l'aigua tractada per al consum, anomenada aigua potable.
El circuit va des dels pantans  i els rius fins a les plantes potabilitzadores, on l'aigua es tracta per tal que sigui apta per al consum.
Elements de la distribució d'aigua potable    
La distribució de l'aigua per l'habitatge té lloc a traves de canonades de coure o PVC. Com a entrades hi tenim les aixetes, els diposits o cisternes i la caldera. Cadascuna ha de tenir la seva clau de pas.

Aixetes
Son els elements finals de la distribució. Amb elles regulem la quantitat d'aigua i la mescla d'aigua freda i calenta. Cada aixeta ha de tenir dues claus de pas, una per l'aigua calenta i l'altre per l'aigua freda. El difusor, mitjançant el qual aconseguim un diametre més gran de raig amb menys cabal, n'és un element important.

EL DIPOSIT
 El diposit du un mecanisme senzill pero enginyos que permet el seu compliment immediatament despres del buidatge.

 


ELEMENTS DE SORTIDA D' AIGÜES RESIDUALS.
L'element fonamental dels deguassos és el sifo.

Sifons
Tots els sdesguassos disposen d'un sifo per eliminar les pudors. Són tubs amb forma d'U i sempre amb un nivell d'aigua que serveix de barrera per tancar el pas de les olors.

L'electricitat

INTERRUPTOR DE CONTROL DE POTENCIA.
Limita el consum de total maxim de l'habitatge.
INTERRUPTOR DIFERENCIAL.
S'encarrega de protigir les persones en front de les possibles.
ITERRUPTOR GENERAL AUTOMATIC.
Vigila que la intensitat que circula pels circuits de la casa no ultrapassi un valor determinat.
DISPOSITIU DE TALL
Hi ha diversos dispositius de tall associats a alguns circuits diferents dins la casa: els endolls dels dormitoris i els de la cuina, les preses de corrent per a les lampades,
etc.

Per començar

Organitzar bé les instalacions de lllar és una gran tasca de tecnologia, que fa que la nostra vida sigui força més confortable. Et proposem que en coneguis el funcionament, els seus riscos i les normes de seguretat perque acabis sent el manetes de la casa.
ACTIVITATS:
Aqui tens un bon embolic de cables i canonades. Tant si vols arribar a ser un arquitecte com un ampista o un instalador de comunicacions has de treure l'entrellat d'aquests misteris.

·Quantes instalacions creus que hi ha en un habitatge?esmentales.
-electrica, d'aigua , i gas.
·Assenyala alguns dels riscos que van associats a cada tipus d'instalació.
-electrica: cortocircuits.
-aigua: fugas d'aigua.
-gas: fugas de gas.

Control i robotica. sistema de control y robots con cocodrile-clips

El "robot evita-obstaculos" es un robot movil capaz de girar cuando detectapor contacto un obstaculo en su camino. El robot utiliza dos finales de carrera como sensores de contacto cada uno de ellos controlando el giro de un motor.
Analiza el siguiente circuito de control del robot evita-obstaculos".

RESPONDE A LAS SIGUIENTES PREGUNTAS:
· ¿Cómo funciona el robot al encenderlo ( activación del interruptor on/off de puestas en marcha)?
-El motor se pone en marcha.
·¿Para que sirven los finales de carrera?
-Para detectar la proximidad de los obstaculos.
·¿Que ocurre cuando se activa el final de carrera de la derecha?
-Se pone en marcha el motor izquierdo-
·¿Que ocurre se activa el final de carrera de la izquierda?
-Se pone ewn marcha el motor derecho.

Aplicacions del control automatic : robots

les centrals nuclears són un exemple significativament prou clar.


L'engenieria de precisio n'és un altre exemple.
L'exploracio de l'espai és un altre  dels camps en que s'utilitzen els sistemes robotitats.


Els components d'un robot.
 

Automatismes, robots i control per ordinador

·N'hi ha de ben senzills, com el mecanisme que obre la porta de l'ascensor quan arribem a la planta sol·licitada; o que no ho són tant, si la porta és capaç de detectar el pas d'una persona.

·D'altres són més complexos, com ara les rentadores modernes, que decideixen la quantitat d'aigua i detergent que han de fer servir segons la quantitat d'aigua i detergent que han de fer servir segons la quamtitat de roba que renten.


ACTIVITATS:

1) Pensa en aparells que fas servir cada dia a casa, als mitjans de transport o a l'institut, i decideix quins són autonomistes.

Televisor, cafetera, aspiradora robotica...
2) Indica quins dels automatismes següents corresponen a sistemes de control de llaç obert , i quins, a llaç tancat.

a) La porta d'un garatge que s'obre amb un comandament a distancia i estanca automàticament. Llaç obert.

b)Una porta que es capaç de detectar la presencia d'un altre cotxe que entra i de mantenir-se oberta més temps si cal . Llaç tancat.

c)  La cisterna automàtica del bany. Llaç tancat.
























d)El contestador automatic d'un telefon. Llaç tancat.

e)Un radiador electric amb termosat incorporat.Llaç tancat.

f)Un semafor.Llaç tancat.

Introducció

Que es un robot?

Un robot ha de captar informació del seu entorni, en funció de les dades que rep, efectuar una acció com a resposta.

ACTIVITATS

5: Què és un circuit intedrat? Descriu quins passos cal seguir per fabricar-ne un.

Els circuits integrats o microxips són circuits electronics miniaturitzats als qual es poden acumular milers de electronics encapsulats, com ara transistors o díodes.

Els circuits integrats es carateritzen perquè:

1.Duen a terme operacions logiques.

2.Tenen pius, que son terminals dels diferents dispositius electronics que duen integrats.

3.S'han d'alimentar amb tensio perque funcionin .

4.S'identifiquen amb un nombre gravat i amb una osca que diferenciar cada terminal.


11.Esbrina quina es la taula de la veritat de la sortida unicA D'AQUESTS CIRCUITS:
a)

b)

progecte de la unitat

Activitat

El DVD

El CD-ROM, precursor del dvd.
Les empreses de l'àmbit audiovisual van desenvolupar el CD-ROM durant la dècada del 1980. La seva capacitat es de 700 mb era aleshores enormes i va permetre les funcionalitats següents:

·Emmagatzemar wn format digital un disc de so sencer. En un CDROM hi caben 80 minuts d'àudio; mitja hora  mes que als discos de vinil.
·Una qualitat de so superior a la del disc de vinil tradicional. En un CD el so és digital, mentre que el vinil és un suport analògic.
·La qualitat de so no es degradada per les audicions successives. Mentree que l'agulla del giradiscos de vinil desgastava els solcs del disc, el làser no fa malbé els  discos compactes.

El naixement del DVD

L'any 1995, un consorci d'empreses va treure unsuport d'emmagatzematge  nou: el DVD-vídeo.
El disc DVD es exteriorment idèntic a un disc compacte.  Però pot emagatzemar, amb una qualitat excel·lent, més de dues hores de vídeo per cara. La capacitat d'emmagatzematge per cara és de 8,5 Gb; és  a dir  set cops més gran que un CD. Lògicament,, si graven les dues cares la capacitat del DVD es duplica.
·Una qualitat d'imatge força més  bona.
·No hi ha desgast del disc.
·Suport per vuit pistes per a vuit pistes diferents de so, en diversos idiomes.
·Permet inclure subtítols en diversos idiomes.
·Una qualitat de so excel·lent.
·Accés directe a qualsevol escena de la pel·lícula.
·Produir un DVD-vidio és més barat que una cinta VHS.


Els reproductors de DVD

Els discos de DVD es poden reproduir als aparells utilitzats normalment al saló de casa, però també a l'ordinador si té lector de DVD-ROM.

Aplicacions del sistema GPS

  Un sistema de posicionament té aplicacions múltiples:
·Localització exacta de punts.
·Traçatge de rumbds i navegació per avions i vaixells.
·Vigilància d'incerbergs i magmes volcànics.
·Control dels desplaçaments terrestres.
·I, a més , combinant amb la cartografia digital, permet crear rutes de trànsit, ubicar vehicles als mapes, planejar viatges, etc.

Alguns telèfons mòbils ja duen GPS incorporat. L'avantatge consisteix a ajuntar molts serveis en únic dispositiu.

Els receptors de GPS autònoms ja duen els mapes carregats, que es poden actualitzar.

Algunes PDA duen un mòdul GPS incorporat.

Un receptor GPS també es pot connectar a un ordinador portatil.

Sistema de localització per satèl·lit. GPS

Un sistema de localització per satel·lit serveix per localitzar o proporciona amb l'exactitud més gran possible un receptor determinat.
·GPS (Global Positioning System), controlat pels EUA, i el més conegut i utilitzat avui dia.
·GLONASS,desenvolupat per Rússia.
Hi ha un altre sistema, insependent dels anteriors i de tecnologia europea: el sistema Galileu, que s'ha previst que comenci a funcionar el 2012.

Galileo és un sistema de navegació per satèl·lit actualment sent construït per la Unió Europea (UE) i l'Agència Espacial Europea (ESA). És un projecte amb un cost de 5 bilions d'euros que porta el nom de l'astrònom italià Galileo Galilei. Un dels objectius del Galileo és proporcionar un sistema de posicionament d'alta precisió sobre la qual els països europeus poden confiar, independentment dels sistemes GLONASS rus, GPS americà, i Compass xinès, que poden ser deshabilitats en temps de guerra o de conflicte. Les proves del febrer de 2014 van demostrar que la funció de recerca i rescat del Galileo, operant com a part del Programa internacional Cospas-Sarsat, el 77% de les ubicacions de socors simulades podien ser apuntades en 2 km, i el 95% en 5 km. Quan estigui en operació, el Galileo utilitzarà dos centres d'operacions terrestres, prop de Munic a Alemanya i a Fucino a Itàlia. En desembre de 2010, els ministres europeus a Brussel·les van votar Praga en la República Txeca com a seu del projecte Galileo. El 21 d'octubre de 2011, els primers dos de quatre satèl·lits operacions van ser llançats per validar el sistema. Els dos següents van ser llançats el 12 d'octubre de 2012, permetent provar plenament el sistema. Un cop finalitzada l'anomenada fase de validació en òrbita (In-Orbit Validation o IOV), es llançaran satèl·lits addicionals per a la fase de capacitat d'operació inicial (Initial Operational Capability o IOC) durant cinc anys. La primera determinació d'una posició basant-se en senyals emesos només des de satèl·lits Galileo va ser assolit el 12 de març de 2013.La finalització del sistema constarà de 30 satèl·lits (27 operacionals i tres recanvis actius) programat pel 2019. Els serveis de navegació bàsica seran gratuïts. Galileo té com a objectiu proporcionar les mesures de posició horitzontal i vertical dins de la precisió d'1 metre, i millors serveis de posicionament en altes latituds que altres sistemes de posicionament. Com una característica addicional, Galileo proporcionarà una única funció global de recerca i rescat (search and rescue o SAR). Els satèl·lits estaran equipats amb un transponedor per transmetre senyals de socors des del transmissor de l'usuari al Centre de Coordinació de Rescat (Rescue Co-ordination Centre), que després iniciaria l'operació de rescat. Alhora, el sistema proporcionarà un senyal als usuaris, informant-los que la seva situació ha estat detectada i que l'ajuda està en camí. Aquesta última característica és nova i es considera una important actualització en comparació amb els sistemes existents GPS i GLONASS, que no proporcionen informació a l'usuari. L'ús dels serveis bàsics (de baixa precisió) Galileo seran gratuïts i oberts a tothom. Les capacitats d'alta precisió estaran disponibles per al pagament dels usuaris comercials i per a ús militar. En 1999, els diferents conceptes del Galileo (des d'Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit) es van comparar i resumir en un per un equip d'enginyers de tots els quatre països. La primera etapa del programa Galileo es va acordar oficialment el 26 de maig de 2003 per la Unió Europea i l'Agència Espacial Europea. El sistema està pensat principalment per a ús civil, a diferència dels sistemes més orientats militarment dels Estats Units (GPS), Rússia (GLONASS), i la Xina (Beidou-1/2, COMPASS). Els EUA es reserven el dret de limitar la intensitat del senyal o la precisió del GPS, o per apagar l'accés públic GPS completament, de manera que només les forces armades dels EUA i els seus aliats podrien utilitzar-lo en temps de conflicte.[9] El sistema europeu només estarà subjecta a la parada amb fins militars en condicions extremes. Estarà disponible a la seva precisió completa tant per usuaris civils com militars.  Fins l'any 2000 la precisió del senyal GPS disponible per als usuaris no militars fora dels Estats Units va ser deliberadament limitada per un procés de distorsió d'impulsos de temps conegut com a disponibilitat selectiva, una capacitat eliminada dels satèl·lits GPS posteriors.

SERVEIS PARAL·LELS A LA RADIO I LA TELEVISIÓ

Teletex. Es un sistema d'emissió de pagines d'informació textual associat a cadascun dels senyals de televisió.

Guide plus.És una guia de programació , inclosa als gravadors DVD de sala, que simplifica la gravació de programes.

RDS (Radio Data System). El sistema RDS envia la informació de manera paral·lela a la veu i a la musica, en totes les freqüencies en que emet una emissora, de maneraque cuan perd el receptor de la radio la torna a sintonitzar automaticament.

Serveis digitals. N 'hi ha uns quants : informació, entreteniment, PPV i accés a serveis bancaris.

Emissió i recempció de ràdio i televisió

La televisió

La ràdio

Galaxy3 (GT-l5800)